postgrowth.design
postgrowth.design explora escenaris especulatius i pràctiques situades i concretes que ens enfronten a les pors i promeses, l'estètica i l'ètica, la política i els afectes que apareixen quan ens enfrontem als reptes del decreixement.
COM
El disseny materialitza visions generals d’allò desitjable i indesitjable a través d’objectes i símbols concrets que impulsen la vida quotidiana. Així, reprodueix patrons materials, significats i comportaments que configuren allò que es considera normal. Les seves conseqüències es poden mantenir durant molt de temps. En alguns casos, com determinats fenòmens meteorològics, milers d’anys. El disseny modern és un producte del capitalisme. En la seva capacitat per abordar (i crear) problemes complexos, ha estat (i és) un engranatge fonamental en la producció de la societat de consum, l’emergència climàtica, la precarietat, la misèria i l’ansietat necessàries per mantenir el sistema econòmic contemporani. Com a disciplina enredada en sistemes, el disseny és també una eina capaç d’enriquir imaginaris, formes d’organització i producció, formes de vida i subjectivitats que tendeixen a una societat desvinculada dels mites del creixement capitalista.
WHO
postgrowth.design és una iniciativa promoguda per l’agencia d’innovació per les transicions ecosocials holon i l’estudi de futurs Becoming en col·laboració amb Research & Degrowth de l’ICTA-UAB.
WHAT
Els darrers anys hem dut a terme diferents iniciatives i projectes que creiem que encapsulen algunes de les sensibilitats del disseny des d’una perspectiva de decreixement.
Las Erres
2050 – El creixement capitalista s’ha limitat definitivament, la jornada laboral es redueix i les ciutats es transformen en entorns més habitables i solidaris. A poc a poc, les ciutats deixen de ser llocs de producció i consum per convertir-se en espais on floreix la vida. Aquest ordre social emergent, que anomenem decreixement, no està exempt de contradiccions: la gent té més temps però és orfe de la màquina de consum que produeix desitjos. En aquests temps de canvis revolucionaris i de malestar per a alguns, “Las Erres” és un col·lectiu que es preocupa per les transformacions socioecològiques en curs i per les persones que les estan passant. Las Erres és una organització que ha evolucionat a partir dels escoltes, es guia per valors ecològics i planetaris i està oberta a tothom que hi vulgui participar. Intenten que la vida valgui la pena i són conscients que el canvi de model de producció ha d’anar acompanyat d’un canvi en allò que té sentit i és desitjable. Las Erres té la seu en un antic centre comercial que, l’any 2050, s’ha reconvertit per allotjar entitats i persones al servei de la comunitat i el benestar planetari. En aquest context florent, els Erres treballen conjuntament per fomentar la regeneració dels ecosistemes urbans i naturals i per curar l’ésser humà. Las Erres és una instal·lació encarregada per a l’exposició “La gran imaginació: històries del futur”, comissariada per Jorge Camacho. Explora un futur marcat pels límits i la disciplina i s’ha desenvolupat juntament amb Giacomo D’Alisa, membre de Research & Degrowth International. En aquest marc, aborda els valors, narracions i imaginaris d’un escenari on la societat avança cap al decreixement i on el benestar individual, col·lectiu i planetari esdevenen els nous sentits comuns articulats.
Sporae Vita
Sporae Vita és un projecte d’investigació de teoria-ficció que explora una institució tecnocientífica que defineix el sentit i la missió de la vida i la humanitat alhora que desplega una ètica del decreixement i mites limitants del progrés capitalista. El projecte presenta dos pòsters. El primer descriu una civilització posterior al col·lapse que ha tornat a la vida el planeta a través de la bioenginyeria i la geoenginyeria i els seus mites associats. Sporae Vita és l’agència espacial d’aquest món i el seu objectiu és crear les condicions perquè la vida floreixi en altres planetes. Per fer-ho, envia humans modificats genèticament a habitar Mart, alhora que comunica sistemàticament els assoliments tecnològics i científics de l’agència. El segon pòster mostra els resultats d’una investigació sociològica que té com a objecte d’estudi Sporae Vita. Un diagrama il·lustra com l’agència espacial, com a infraestructura crítica d’aquesta nova civilització, reprodueix una sèrie de mites del decreixement i posthumans mitjançant programes i demostracions científiques. En fer-ho, Sporae Vita identifica certes formes de coneixement com a desitjables (i, per tant, discrimina d’altres); regula indirectament la inèrcia residual de la societat tecnocapitalista que va provocar l’enfonsament original; i finalment organitzar una experiència de temps compartida particular. Sporae Vita és una instal·lació encarregada a Engineering-fiction.org (Andreu Belsunces Gonçalves) per a l’exposició de Mart, el mirall vermell (CCCB, 2021)
Espai Puntal
El gruix dels actuals sistemes de producció i distribució agroindustrial que alimenten el món es basen en l’explotació de la terra i dels recursos naturals, així com en les relacions de domini entre els països sobreconsumidors del nord global i els països productors precaris del sud global. La transició cap a un model alimentari més sobirà, just i sostenible ha d’implicar necessàriament canvis a diferents escales: des de la política i la configuració de noves pràctiques socials quotidianes, fins a processos de descolonització, passant per la creació de contrainstitucions i infraestructures alternatives capaços de produir i distribuint aliments de qualitat a un preu just i accessible dins dels límits planetaris. En l’embolic complex que això configura, els restaurants i altres espais de col·lectivització dels aliments representen una palanca de transformació interessant. D’una banda, com a configurador de relacions econòmiques a gran escala (el restaurant com a gran comprador) i per l’altra com a estabilitzadors de pràctiques d’alimentació social més sostenibles. L’Espai Puntal (Bar, Restaurant i Obrador) neix amb l’objectiu de ser una palanca per a la transformació del sistema alimentari, intervenint en la vida quotidiana i qüestionant críticament problemes relacionats com la precarietat en l’hostaleria, la gentrificació dels barris de Barcelona o la desertificació de vincles i relacions de suport mutu.
La Borda de Can Batlló
L’accés a l’habitatge és un dels problemes socials més urgents de les ciutats actuals, sent l’especulació de l’habitatge un dels motors de la crisi financera del 2008 a molts països. En concret a la ciutat de Barcelona, cada dia es van realitzar al voltant de 20 desnonaments d’habitatges quan el 2013 va assolir el màxim de persones que no podien pagar les seves hipoteques, el 2020 els desnonaments encara són presents i es van traslladar per afectar els llogaters. En el període del 2015 al 2018 el preu dels pisos d’obra nova va augmentar un 20%, els lloguers un 30% i comprar un pis existent costa un 40% més a la gent. A més, quan la majoria de la població mundial viu a les ciutats, la innovació en el sistema d’habitatge té una capacitat creixent per canviar els impactes ambientals actuals derivats de les configuracions d’habitatges existents i el seu impacte en els estils de vida.
A Can Batlló, un dels casos d’èxit de la ciutadania barcelonina sobre com un teixit social fort pot transformar positivament els barris, La Borda és una iniciativa d’habitatge creat per la comunitat de veïnes que evoluciona des del 2012, constituïda com a cooperativa el 2014 i on les veïnes hi viuen des del 2019. Amb un fort enfocament en la inclusió social i responsabilitat mediambiental, el projecte és pioner en una nova onada de cooperatives d’habitatge que s’enxarxen per complementar els limitats esforços d’habitatge social de l’Ajuntament de Barcelona.
FOS Barcelona
L’ús del plàstic en béns de consum és avui dia molt estès, fins i tot en els casos en què el material no és necessàriament beneficiós per utilitzar-lo. FOS Barcelona és una marca que explora els actuals sistemes de producció i consum, sistemes de gestió de residus i hàbits culturals al voltant d’aquests a través de productes que ofereixen una visió ampliada sobre el significat de la qualitat. Per fer-ho dissenya i fabrica un bé especial com unes ulleres de sol amb residus plàstics locals, amb processos industrials accessibles i a un preu assequible.
L’usuari també pot participar en els processos de producció si ho desitja. Per replicar el model, l’empresa ven models, dissenys i coneixements a altres ubicacions. Un aspecte clau per a totes les transicions posteriors al creixement és entendre la qualitat com la propietat per la qual un producte funciona bé durant un llarg període de temps, mantenint l’equilibri de l’ecosistema amb el qual interactua. Per tant, la qualitat hauria d’anar més enllà de les meres propietats tangibles d’un producte. Hauria d’incloure els seus amplis impactes en la societat, l’economia i el medi ambient. Això vol dir anar més enllà de la qualitat com a percepció de la qualitat.